Des de fa quasi quatre dècades Requena forma part de ple dret del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava,

(…) la Denominació d’Origen Cava, una qualificació que determina el mètode d’elaboració d’un vi espumós que realitza una segona fermentació alcohòlica en la mateixa botella en la qual posteriorment eixirà al mercat. En aquella època (principis de la dècada dels huitanta), aquest producte transitava per una difícil travessia. La prohibició d’emprar el terme “xampany” per a referir-se als espumosos espanyols havia espentat als productors catalans a adoptar un nou vocable per a referir-se als seus *burbujeantes vins, la paraula “Cava”, i van aprofitar la confusió per a apropiar-se del terme, delimitant els territoris emparats per la DO Cava dins dels seus dominis.

Algunes zones de la geografia espanyola que testificaven l’elaboració de “xampanys” de forma continuada van iniciar llavors diverses accions per a modificar les regles del joc. A Requena, el celler Torre Oria es va embarcar en una llarga i complicada batalla judicial que els va portar a aconseguir, en 1982, una sentència favorable que permetia la integració de tot el terme municipal de Requena en el llistat de territoris emparats per la DO Cava, convertint-se en l’únic municipi de tota la Comunitat Valenciana que pot elaborar cava legalment.

Durant els primers anys la indústria de la bambolla a Requena a penes va avançar, i el volum de comercialització es va mantindre quasi estàtic. Però des de l’arribada del segle XXI el sector del cava a Requena ha multiplicat exponencialment la seua presència en el mercat, i quan en 2004 es va propagar per Espanya el veto al cava català (com a conseqüència d’unes desafortunades declaracions del polític català Carod Rovira), els cavistes requenenses ja estaven preparats per a conquistar el mercat (encara que cert és que per moments les previsions de consum es van desbordar).

Davant el, per moments, desmesurat creixement del sector del cava a Requena, fa uns anys es va constituir l’Associació d’Elaboradors de Cava de Requena, que té com a finalitat unificar criteris, vetlar per la qualitat dels seus espumosos i promocionar els caves elaborats a Requena.

L’Associació d’Elaboradors de Cava de Requena, presidida per Emilio Expósito (un dels propietaris de Domini de la Vega i, en el seu moment, responsable al costat d’altres socis que Requena entrara en la DO Cava) s’ha convertit en un col·lectiu jove i dinàmic que té com a principal objectiu potenciar la imatge de qualitat dels seus caves i promocionar l’origen de Requena com a bressol dels caves valencians.

Per a produir els seus espumosos, els cellers es regeixen per les normes i pautes que marca el Consell Regulador, recorrent a varietats de raïm ben implantades en el terme de Requena com les blanques Macabeu i Chardonnay i les negres Garnacha i Pinot Noir.

Requena s’ha posicionat entre les zones on s’elaboren els caves de major qualitat de tota Espanya. L’altitud sobre el nivell de la mar, el microclima específic, amb connotacions mediterrànies, i un alt contrast tèrmic entre el dia i la nit fan d’aquest municipi valencià un “paradís” per al cultiu de raïm destinat a l’elaboració de caves. Per part seua, els tècnics i enòlegs dels huit cellers, apliquen les últimes solucions tecnològiques per a obtindre uns espumosos avalats per les desenes de premis i reconeixements internacionals obtinguts en l’última dècada.

En l’actualitat, en el terme municipal de Requena (únic municipi de la Comunitat Valenciana admés en la DO Cava) compta amb al voltant de quatre mil hectàrees de vinya en producció per a l’elaboració de caves, produint una mica més de huit milions i mig de botelles.

Però el potencial encara és major, i després de tres dècades i mitja d’aquella fita que va suposar la inclusió del terme municipal de Requena en el reglament de la DO Cava, el sector de les bambolles continua creixent i generant riquesa en un territori dominat pel paisatge del raïm.