CONSELL REGULADOR DEL CAVA

L'origen del Cava caldria buscar-lo cap al segle XVIII a Catalunya, on els productors de suro de la Selva i el Ampordà van començar a subministrar importants quantitats de taps de suro per als productors de champagne francesos.

Poc després, a principis del segle XIX, van començar a elaborar-se els primers espumosos de segona fermentació en botella en la península, i a mitjan segle comencen a destacar alguns vins espumosos per la seua qualitat, guanyant medalles en certàmens internacionals com en les Exposicions Universals de París o de Viena.

Com en altres models d’èxit en el sector vinícola, la plaga de la filoxera de finals del segle XIX va actuar com a potenciador a Espanya amb zones en les quals no es va desenvolupar l’insecte ja que els productors francesos, sense vi amb el qual elaborar champagne, van haver de subministrar-se de les collites d’elaboradors espanyols.

Amb l’entrada del segle XX, a Catalunya es produeix una important reestructuració en la vinya, apostant per raïm autòcton i unes altres que es cultivaven en la zona en detriment de les típiques franceses, habitualment de cicle més curt, que obligava a veremar en èpoques de calor que comportaven problemes en la fermentació (llavors no hi havia tecnologia per a vinificar en fred). Més endavant, amb el final de la guerra civil, arriba una altra de les decisions vitals per al sector, ja que mentre altres països europeus es decanten per sistemes d’elaboració basats en una segona fermentació en grans depòsits, França i Espanya continuen apostant pel mètode tradicional de segona fermentació en botella.

En 1932 es comencen a promulgar normes per a regular el sector vitivinícola que modificaran tota l’organització legal amb la publicació d’una llei marc, una sèrie de normes de rang jurídic inferior i la creació dels Consells Reguladors. El Decret del 18 d’abril de 1932, crea “el règim de denominacions d’origen dels vins” i es completa aquest Decret amb un Estatut General del Vi.

Amb l’Estatut del Vi de 1932, es regula el sistema de producció dels productes vitivinícoles el que representa la primera sistematització legislativa que s’aplica al nostre país al sector vitivinícola. Aquest Estatut defineix als vins espumosos com “els que tenen *anhídrico carbònic produït en el si dels vins per segona fermentació alcohòlica en envàs tancat, ja siga espontània o produïda pel mètode clàssic d’aquestes elaboracions o variants”.

Però va anar posteriorment, en una Ordre de 1959, quan es promulguen les primeres normes espanyoles sobre vins espumosos. Va ser també en aquest text quan per primera vegada en un document oficial s’utilitza la paraula “Cava”, si bé aquest nom no té encara l’etimologia que més tard li faria definidor d’un vi espumós, ja que, sobretot en exportació, s’emprava el terme *champagne (*Spanish *Champagne en el mercat anglosaxó), que va haver d’ometre’s des de 1960 per sentència judicial.

Consell Regulador del Cava

 

 

 

 

La incorporació d’Espanya a la CEE l’1 de gener de 1986, suposa el reconeixement del Cava com a Vi Espumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada (V.E.C.P.RD), categoria en la qual s’agrupen tots els vins espumosos de primera categoria o màxima qualitat i que s’equiparen a les Denominacions d’Origen i suposa en definitiva, el reconeixement de la CEE, que únicament es pot elaborar Cava en l’Estat Espanyol i sempre que siga dins de l’anomenada “regió del Cava”.


REGIÓ DEL CAVA
Actualment està composta per 159 termes municipals de set Comunitats Autònomes: Catalunya (132), La Rioja (18), País Basc (3), Aragó (2), Navarra (2), Extremadura (1) i València (1)
Segons dades oferides pel Consell Regulador de la DO Cava el volum de comercialització se situa entorn als 250 milions de botelles, de les quals 150 milions es distribueixen fora d’Espanya (Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i els Estats Units com a principals destinacions) i la resta en el mercat nacional.
Quant a l’extensió de vinya, actualment es troben registrades 37.700 hectàrees. La varietat de raïm Macabeu, amb 13.700 hectàrees, és la més estesa de les nou autoritzades pel Consell Regulador.